1. |
El camí més llarg
03:20
|
|||
No som lluny,
hem enfilat cingles sense nom;
clavant els peus a la terra humida,
nedant als rius més emboscats.
Hem travessat llunes, encegats,
dormint sota firmaments particulars,
menjant tan sols quan l’atzar proveïa,
escoltant sense entendre
demanant sense rebre.
Per acabar observant, admirats,
com la pluja atura una gran ciutat.
|
||||
2. |
La dimensió desconeguda
02:18
|
|||
Un cop de vent
fa trontollar l’horari marcat,
la rutina s’esfondra i has d’improvisar.
No puc recordar els noms dels carrers,
res no s’assembla a com havia de ser.
Vaig deu minuts tard
i el món s’ha transformat en un lloc estrany
On són ara els meus amics?
On és la porta d’on he sortit?
|
||||
3. |
Síndrome del descobridor
03:12
|
|||
Tinc la sensació que nosaltres no decidim avançar,
sinó que ho fa la vida.
És el ritme del que cerca sempre quelcom nou,
cada vegada que ho troba li acaba semblant familiar.
Com si es tractés d’una condemna
es sent empès a marxar
a estar sempre arribant a un lloc nou.
L’emoció de l’aterratge
és l’únic que dóna sentit a viatjar.
El síndrome del descobridor
et diu quan cal seguir endavant
i dicta la llargada de les aturades.
|
||||
4. |
Fondre's
02:53
|
|||
Quan el sol es pon aquí al desert
m’assec a terra, conto les esquerdes,
i intento tornar-me transparent.
Ser una pedra o un rostoll
que no sap ni li importa
si hi ha res més o si és d’enlloc.
Finalment ho he aconseguit,
m’he fos amb el desert.
Ja no sóc ningú.
Ara formo part del paisatge
i quan em mires no em veus.
|
||||
5. |
Sento crits
02:44
|
|||
No s’entén el que no es diu.
Quan tot es mou tu només rius,
i tal com calles sento crits
En qualsevol moment t’aixecaràs
i sortiràs d’aquí amb el cap baix,
i et maleiràs per no haver-te explicat.
Les coses senzilles són còmodes i prou,
les coses mai dites són còmodes i prou.
|
||||
6. |
Pobres, lletjos i curts
01:50
|
|||
Som pobres, lletjos i curts,
ni tu em tens a mi
ni jo et tinc a tu.
I mira si som pobres
que el poc que tenim
ho llancem al foc per no repartir
I mira si som lletjos
que no ens deixen entrar
als saraus que munten els que no ho són tant
I mira si som curts
que podent-nos estimar una o dues vides
no hem durat ni un any.
|
||||
7. |
Un més
02:40
|
|||
Sols veus foteses, ara de lluny,
en les hecatombes que anunciaven alguns.
Sols veus foteses, ara de lluny,
en els murs on has estimbat els punys.
Sols veus foteses, ara de lluny,
en tots els teus somnis convertits en fum.
Trasbalsat i dèbil,
el voluble impenitent,
enfilat a la teulada observa
com la seva vida s’assembla a la dels demés
|
||||
8. |
Caixa de música
03:05
|
|||
9. |
Els bons
02:21
|
|||
Ja ha amainat un tros enllà
quan veus per on has passat
i entens qui es queda amb tu
i qui se n’ha anat.
Qui està amb tu i qui se n’ha anat.
No estàs sol, ho saps molt bé,
però ja no hi sobra ningú més.
Qui t’acompanya són els teus.
Finalment: el ball està ple
|
||||
10. |
Retorn
02:52
|
|||
Quan em vegis tornar, recorda
que també vaig marxar per tu;
ens calia trobar un món
que poguéssim construir junts.
Un lloc sense nom,
una paraula sense cosa.
Un passadís secret
que portés a casa nostra
Quan em vegis tornar, no ho dubtis
portaré un regal per tu:
els confins d’un univers
i un forat negre on inventar-nos.
Serà la nostra petita mentida
a l’ombra de les grans veritats
|
||||
11. |
Enyor
02:34
|
|||
Com un cuc que no cap al capoll,
l’absència se m’ha encallat
a les parets del coll.
Destorba sense acabar d’ofegar,
i si l’ignoro
per ferir-li la vanitat
em recorda que no es mourà
per més alcohol amb què la vulgui remullar.
|
Streaming and Download help
If you like MATAGALLS, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp