lyrics
No som lluny,
hem enfilat cingles sense nom;
clavant els peus a la terra humida,
nedant als rius més emboscats.
Hem travessat llunes, encegats,
dormint sota firmaments particulars,
menjant tan sols quan l’atzar proveïa,
escoltant sense entendre
demanant sense rebre.
Per acabar observant, admirats,
com la pluja atura una gran ciutat.
credits
license
all rights reserved